HE IS IN FASHION

it feels like nothing matters in a private universe

Al mostrador de la benzinera, avui en dia per vint cèntims t'ofereixen una dosi de felicitat embolicada en paper al final d’un palet blanc. Per aquest mòdic preu pots recuperar uns minuts de preadolescència i tornar a imaginar que tots els petons d’amor que encara teníem per estrenar eren com aquells que es feien els actors de cine: llargs i apassionats. Per menys d’un euro, i durant el temps que dura el caramel, pots tornar a creure que la vida és de color de rosa, dolça i amb gust a maduixa. Fins que arribes al xiclet minúscul i barat i, al cap de poca estona, els records esdevenen insípids i durs com aquella massa que continues mastegant amb l'esperança que es torni a estovar. L’efecte Kojak s'esvaeix i tornes al teu present i a la seva realitat. Això sí, lleugerament millorat amb colorants, conservants i edulcorants.



És la dona que sóc quan sóc amb tu
el que de tu m’atrau.
Ni la teva mirada -brasa i roca-
ni l’enginy amb què abrives cada mot
ni la ferma proposta dels teus dits
abasten la mesura de tants somnis
com m’arrenques de llavis, mans i ulls.
T’estimo pel que sóc quan ets amb mi.
Cèlia Sànchez-Mústich, Temperatura humana
Des que tinc ús d’imaginació que he volgut ser astronauta. Intrèpida descobridora de nous mons, com Colom, Pizarro o Magallanes, però amb carnet de nau espacial. Enrolar-me en la marina sideral i travessar l’espai en qualitat de grumet. O fins i tot de polissona. Però el somni d’infantesa, en aterrar a la pista de la realitat, va perdre part del fuselatge i ara solco els mars de les transaccions comercials dins del buc d’una multinacional. Pirata sense pota de pal, amb vestit de ratlla diplomàtica, sabates de taló i bolígraf ben esmolat. 





