16:03. EL PATIO DE MI CASA
Plou sense parar. Sense poder parar de pensar. A través de la finestra, sembla no haver-hi humitat. Tot té una capa de vernís ben brillant, com si fos nou, acabat d’estrenar. Com el primer paraigua del meu fill. Com la seva mirada, nova, sota la pluja.
diari interestel·lar, 16:38
5 ecos recollits:
Qui pogués estrenar el seu primer paraigües! Els dies de pluja, quan ets un nen, són divertits.
Ai, sí... què ràpid s'obliden aquestes sensacions :)
avui jo també vaig "d'estreno"
Què estrenes, namaga? ;)
el paraigües! :P
Publica un comentari
<< Home