CRÓNICA DE UNA MUERTE ANUNCIADA
Quan els dies esdevinguin simples ponts que travessem per continuar vivint, quan les paraules i els sentiments es buidin de tot significat, quan res ja no tingui sentit, no hi haurà esma per continuar escrivint...
diari interestel·lar, 12:57
16 ecos recollits:
oh! bitxo, però si tot just començarà la primavera, el bon temps, el del bon humor, el de iepa! iepa! iepa!
:*
el terra també serveix per tornar-se a aixecar.
descansa.... i torna!
:***)
Les teves paraules són de tot menys buides de significat. Desitjo que l'esma torni aviat...
Espero que tornis, almenys recordo que fa una bona temporada ens vas dir adéu però vas reaparèixer amb aquest nou bloc.
Estaré esperant.
Fins aviat!
Ni se t'acudeixi! :-)
És ara quan un lector anònim ha de fer acte de presència. Què seran les horabaixes sense les teues paraules?
T'esperaré.
No vull que marxis!Descansa uns dies, però torna ben aviat. T'estarem esperant. Una abraçada.
I aixó que vol dir? no m'espantis!! torna!!
... continuaré estant... com desde fa 3 anys... cuida't bonica...
bitxo...
vaaaaa...!
descansa, nina, però...
torna per cantar-nos els colors aquells que sols tu saps veure...
vaaa, bitxo! Dolça nina...
(però si estàs realment convençuda... t'has mirat els ulls per prendre la decisió i estàs segura...)
Una abraçada i un petonet ben dolç :¬)**
(com aquells que ens creuàvem abans)
bitxo,
que no siga veritat, i si ho és que algun dia tornes per explicar-ho.
En tot cas sort i ànims, l'esma és la darrera cosa que hem de perdre, xe!
Quina mala notícia...! :(
I potser serà aleshores quan l'escriure tindrà més sentit que mai...
I ara què¿?!El teu univers ja fa temps que havia deixat de ser privat per ser compartit.Ens deixes orfes....Òbviament, et respecto tot i que voldria que constés en acta que, amb o sense esma, les teves paraules mai deixaran de tenir sentit. I si no, pregunta-li-ho als Crowded House...
Si tenen alguna cosa les teves paraules i sentiments, precisament és significat. I quan les coses momentaneament perden el sentit a cops el que ajuda a etrobar-lo és precisament escriure.
Espero que sigui quelcom passatger i poder seguir gaudint d'aquest diari tant especial.
Una abraçada ben forta.
Les paraules són els ponts!
Per tu vaig estar a punt de tancar el bloc, i per tu vaig continuar...
No voldràs tenir ara un càrrec de consciència, oi? :)
Publica un comentari
<< Home